Te doy mis ojos

Direcció: Icíar Bollaín.
País: España.
Any: 2003.
Duració: 106 min.
Interpretació: Laia Marull (Pilar), Luis Tosar (Antonio), Candela Peña (Ana), Rosa María Sardà (Aurora), Kity Manver (Rosa), Sergi Calleja (Terapeuta), Dave Mooney (John), Nicolás Fernández Luna (Juan), Elisabet Gelabert (Lola), Chus Gutiérrez (Raquel), Elena Irureta (Carmen).
Guió: Icíar Bollaín y Alicia Luna.
Producció executiva: Santiago García de Leániz.
Música: Alberto Iglesias.
Fotografia: Carles Gusi.
Muntatge: Ángel Hernández Zoido.

La Pilar (Laia Marull) fuig de casa seva una nit d’hivern amb una maleta i amb el seu fill, en Juan. No obstant, el seu marit, l’Antonio no triga en anar-la a buscar a casa de la germana d’ella.

Segons l’Antonio, la Pilar és essencial a la seva vida però la maltracta tan psíquica com físicament per fer-la “seva” i anul·lar la seva autoestima. Per a ella ja no hi ha amor, sinó pànic i amenaces; molta por quan decideix refer la seva vida treballant a la botiga d’una església del centre de Toledo.

Te doy mis ojos explica la història del maltractament que pateix la protagonista, Pilar, per part del seu marit però a la vegada, també explica quina és la reacció de les persones del seu entorn. La Pilar té una mare que consent que la seva filla mantingui una relació similar a la que ella va tenir quan era jove amb el seu marit; a més a més, té una germana que no entén per què la Pilar continua compartint la seva vida amb un home que la maltracta, i un fill que veu la conducta del seu pare i no sap què fer a part de callar.

A aquesta pel·lícula, com ja he dit anteriorment, hi ha dos tipus de maltractaments, que a la vegada són els més reconeguts. El primer, i més implícit, és el maltractament psicològic. El personatge de Luis Tosar, Antonio, fa creure a la noia que no serveix per a res: frases com “tú sirves mucho para las cosas inútiles” quan parlen de la possible feina d’ella a la galeria d’art de Madrid són quotidianes en la seva relació. A més a més, aquest maltractament segueix persistent fins el punt que la noia acaba creient que ningú la coneix tan bé com el seu marit, ningú l’estima tant com ell, i s’entrega per complet confiant en la idea que ell canviarà perquè va al psicòleg.

Ell acudeix al psicòleg per a reconduir la seva conducta; aquest és un punt important en el film perquè el primer pas per superar el problema és reconèixer que la conducta és errònia. És aleshores quan es fa palès que l’Antonio té un complex d’inferioritat enorme, segons ell, té amenaçada i atemoritzada a la noia perquè té por que trobi a un altre home millor que ell; que l’enganyi en algun moment i el deixi. La seva inseguretat provoca un desig de control sobre la noia que el fa tornar-se més possessiu en tot moment i que li envaeixi la ràbia contra ella.

Per altra banda, hi ha el maltractament físic, la humiliació a la que l’Antonio sotmet a la seva parella, fins al punt de arrencar-li el vestit i les calcetes per deixar-la al balcó per a que els veïns la vegin. Això ho fa perquè, segons ell, la noia vol dedicar-se a treballar al museu explicant les obres d’art per a que la mirin i la segueixin amb els ulls.

Les pallisses no es veuen a la pel·lícula, no són necessàries degut a que ja es dóna per sabut. A més a més, quan la germana de la Pilar va a casa d’ella a buscar la roba i les joguines del fill es troba amb uns informes mèdics on consta que la noia té vàries costelles fracturades i el ronyó desplaçat.

La germana és el principal punt de recolzament de la Pilar, és ella qui descobreix que està sent maltractada quan el personatge de la Laia Marull encara és incapaç de parlar per explicar la seva situació. No obstant, la Pilar quan torna a casa amb el seu marit la deixa de banda perquè no es vol afrontar al fet que tornarà a ser una dona maltractada per molt que l’Antonio vagi al psicòleg i li prometi que canviarà.

Com ja es preveu, ella torna a casa, tornen els insults, els menyspreus, la por, el control, els crits i les amenaces. Tot i això, la Pilar aquesta vegada és més forta i decideix abandonar a l’Antonio i començar definitivament una altra vida, encara que ell li faci xantatge i li prometi que si marxa, es traurà la vida.

En aquest vídeo veiem una de les parts més angoixants del film.

Milena Barrena