Sólo Mía

Dirección: Javier Balaguer.
País: España.
Año: 2001.
Interpretación: Sergi López (Joaquín), Paz Vega (Ángela), Elvira Mínguez (Andrea), Alberto Jiménez (Alejandro), María José Alfonso (madre de Ángela), Beatriz Bergamín (cuñada de Ángela), Asunción Balaguer (tía de Ángela).
Guión: Álvaro García Mohedano y Javier Balaguer.
Producción: Juan Alexander.
Fotografía: Juan Molina.
Montaje: Guillermo Represa.
Dirección de producción: Juan Carlos Caro.
Dirección artística: Cristina Mampaso.

La relació entre l’Àngela (Paz Vega) i Joaquín (Sergi López) és un amor a primera vista. Es casen als pocs mesos d’haver-se conegut, i semblen molt feliços, el perfecte matrimoni, i molt il·lusionats per tenir el primer fill. Però tot canvia quan el Joaquín es torna violent i comença a pegar-la. La pel·lícula mostra els inicis de la parella, el matrimoni i el divorci, i les pallisses i maltractaments psicològics que ho causen.

Aquesta pel·lícula és un bon exemple pel recull de films sobre maltractament perquè, tingui millors o pitjors crítiques, i el final sigui més o menys realista, mostra l’evolució d’un matrimoni que acaba marcat per la violència de gènere. Primer tot és de color de rosa, després comencen els insults i la primera bufetada, seguits de disculpes i declaracions d’amor etern que ella accepta perquè és incapaç d’assumir que el seu gran amor s’ha convertit en un home violent. Un publicista de prestigi, ben vist a la feina i per les seves amistats, maltracta la que és la seva dona i secretària. En aquest cas les institucions no ajuden gaire, però l’Ángela rep el suport d’una amiga que l’ajudarà a tirar endavant, molt important en aquests casos.

Fins aquí un retrat del que és la violència de gènere. Insults i menyspreu cap a la dona, que mica en mica es va sentint més sola, més poca cosa, i es va autodestruint, acompanyats de pallisses i por.

El que la fa diferent, i per això l’hem triat, és que en aquest cas, molt atípic a la vida real, tot s’ha de dir, ella reacciona i es venja, fet que ens recorda a la Lisbeth Salander de Millenium. Ella també es pren la justícia per la seva banda. El lliga a una cadira i el tortura. El caçador acaba en mans de la seva presa, el maltractador és pagat amb la mateixa moneda i, coses del guió, ell acaba paralitzat en una cadira de rodes, sense gairebé consciència, i ella torna a ser lliure. És molt significativa l’escena final, quan porta els nens a la residència a saludar el pare abans d’anar al zoo.

Adjuntem aquest vídeo on es mostren algunes de les escenes més importants de la pel·lícula (tot i que no surt la part de la tortura, que no l’he trobada enlloc). És una llàstima la música de fons, que en alguns moments no deixa seguir els diàlegs, però creiem que és un bon resum.



Aina Bujosa