Legal – Moral?

El que és moral no sempre és sinònim del que és legal. Totes les lleis són morals? És moral la llei que prohibeix l’abortament en algún de les condicions? És legal l’assassinat d’un criminal de guerra a algun país de la UE? És moral impedir que les persones immigrades no es puguin empadronar si no tenen tots els papers en regla?

Per no entrar en aquestes contradiccions els estats aprofiten les esquerdes que deixen les cobertures legals i practiquen allò que diem “terrorisme d’Estat”. No necessiten que ningú els obri cap porta, senzillament segueixen utilitzant la “llei de la patada a la porta” i les obren.

Són activitats que sovint voregen o sobrepassen el delicte per a, segons els propis Estats, solucionar problemes: als primers mesos del Govern d’Aznar un grup de persones immigrades en situació irregular van ser obligades a pujar a un avió i els van enviar a l’Àfrica Subsahariana. Això és legal? Potser sí. Era moral? Rotundament no. “Teníamos un problema y lo hemos solucionado” va expressar el president al Parlamento.

En el cas de Millenium; Michael Blomkvist i la Lisbeth Salander són tan sols la representació del binomi llei-moral. El periodista representa el que és legal i ella és la part instintiva de les persones, viure en funció dels principis de cadascú.

Tot és relatiu i depèn dels ulls amb els que es mira l’actuació de la Lisbeth ens semblarà just o moral. Des de la moralitat d’un capitalista no és ni moral ni legal els actes de la Salander, malgrat que des del punt de vista del desfavorit, els actes d’ella sobrepassen la moral i es converteixen en justos.