És possible la venjança sense que la llei la condemni?

El paradís nòrdic; tolerància, llibertat… es posa en qüestió. Les connexions de la màfia russa amb els jutges, polítics suecs són més que evidents, de tal manera que l’atac a un mafiós rus pot despertar la ràbia a un estat democràtic.

La raó és que les dues institucions tenen interessos i relacions no sempre confessables i transparents.

Salander té un codi de conducta única, però alhora és aquell que tothom podríem compartir amb ella. Representa la insubmissió, individualitat, rebel·lia i la defensa del feble sense interessos creats ni raonaments falsos.

Potser la podem considerar una Antígona, no obstant, la Lisbeth amb la seva fugida cap a endavant trobarà una sortida que no serà la de la mort.

Com ja he dit anteriorment, la Lisbeth representa la defensa del feble, ella es rebel·la contra el seu pare d’una manera implacable. No obstant, la Lisbeth intenta fer la seva justícia, degut a que el seu pare ha maltractat la seva mare durant tota la vida.

Objectivament, tothom pot veure que la venjança no és la solució als problemes i que els actes de la Lisbeth haurien de ser condemnat amb les lleis vigents. Tot i això, qui s’atreveix a llençar-li la primera pedra?