La venjança de Lisbeth

La Lisbeth Salander, una noia suposadament inofensiva; la Lisbeth, una noia llesta i intel·ligent; la Lisbeth, una noia calculadora, dèbil i forta a parts iguals; la Lisbeth, una noia amb comportaments autistes i sociòpates amb grans problemes de relació, la Lisbeth, una noia venjativa...

I és que coneixent el percentatge de les noies maltractades a Suècia – un 18% d’elles han estat intimidades alguna vegada per algun home, un 46% han estat exposades a la violència i un 13% han estat víctimes de violència sexual amb l’agreujant extern a una relació sexual- es pot entendre que aquesta noia s’hagi convertit en una líder, en la nova cara del feminisme.

No obstant, tot i que puc entendre –o em puc imaginar- la ràbia i el dolor físic, però sobretot psicològic que el tutor ha causat a la Lisbeth, penso que el mètode de la noia no és el millor. Crec que per molt que ella se’n vengi d’una forma contundent i implacable, el seu dolor sempre quedarà, igual que la seva ràbia. Que el que li va fer viure el tutor sempre ho portarà amb ella i que la venjança només li causarà una satisfacció momentània o efímera.

Penso que el més adequat és que la Lisbeth hagués deixat tot l’assumpte en mans de la justícia, enlloc de prendre-se-la per la seva banda. La noia ja tenia unes proves suficients com per inculpar al tutor, que asseguraven que mai no pogués tornar a fer cap mal a altra noia. No obstant, prefereix tornar-li amb la mateixa moneda i venjar-se de manera personal, per aconseguir així la seva llibertat.

Respecte a la comparació amb Guantámo haig de dir que els dos protagonistes dels fets (LIsbeth i Jorge Bush) actuen amb un mateix objectiu: la venjança. Ella es venja de tota la violència va viure durant la seva infància, adolescència i joventut. La Lisbeth adopta una conducta violenta recolzada per la seva sociopatologia. Per la seva banda, Bush es revenja del fracàs del seu pare a la Primera Guerra del Golf, de l’11S.

La venjança mai no és bona, és una conducta negativa. La conducta de la Lisbeth pot arribar a ser comprensible, degut a que ella n’és la perjudicada i actua per danyar a l’agressor. Jorge Bush utilitza la venjança com una excusa, degut a que les veritables motivacions de l’atac eren unes altres, com per exemple de tipus econòmic o polítics...

Per tant, aclarir que, tot i que no estic d’acord amb cap tipus de venjança, la de la Lisbeth la puc arribar a entendre, ja que la seva situació és límit i la noia està perduda. No obstant, la de Bush la trobo totalment fora de lloc i injustificable.