És justificada la venjança de Lisbeth Salander contra el seu segon tutor?

Mai he estat partidària del “ojo por ojo diente por diente”. A la nostra societat la venjança s’ha d’aparcar perquè ja hi ha la justícia per encarregar-se de castigar als que fan mal, però el cas de la Lisbeth Salander és dels pocs que defensaria.

S’ha de tenir en compte que està atrapada. Si bé és cert que amb la cinta ja té prou proves (i molt dures!) per demostrar que el seu tutor abusa sexualment d’ella, anant a la policia corre el risc que el pròxim la segueixi tractant d’inadaptada, limitant-li el diners i privant-la d’una vida autònoma que li permeti seguir amb les investigacions. Ella tira pel dret i, de pas, mata dos ocells d’un sol tret. I és que a més de guanyar-se la llibertat, es venja i retira de la circulació un veritable perill per les dones.

A classe el professor va comparar l’actuació de la Salander amb la presó de Guantánamo. No hi estic d’acord. Són casos molt diferents. Sí, segons els americans, gràcies a aquelles detencions es van evitar molts atemptats als EUA, però la veritat és que encara està per veure quants d’aquells eren veritables terroristes. El càstig de la Lisbeth és a un individu en concret, el dels soldats va ser indiscriminat i sense proves.

A més, hem de tenir en compte que ella no té una altra opció. Tot i que s’excedeix en la tortura i disfruta amb la venjança, ho fa per sortir de la seva pròpia presó. I a sobre s’encarrega que el seu maltractador no torni a actuar mai més (no només li fa mal, sinó que l’espia i el vigila sota l’amenaça que si el veu amb una altra dona, el denunciarà). No es tracta d’honor ni de simple venjança (que també n’hi ha) sinó de salvar-se a ella i a la resta.

Insisteixo, no és que estigui a favor que cadascú faci justícia per la seva banda, però sí que crec que, en determinats casos, molt puntuals, l’acció individual pot estar justificada.

Aina Bujosa